Que en els autors antics ja s’hi troba tot, no és cap descobriment. Després de comissariar una exposició, Umberto Eco va crear un llibre preciós que agrupava llistes que apareixen en obres de creació i el va titular Vertigine della lista. Llegia l’altre dia l’autor llatí Aulus Gel·li (segle II després de Crist) per comprovar una citació. Vet aquí la llista de possibles títols d’obres literàries que ens ofereix al començament per justificar el de la seva, en la traducció de la Fundació Bernat Metge:
“Però, per tal com vaig començar a distreure’m, escrivint, com he dit, aquests comentaris, durant les llargues nits hivernals al camp del territori d’Àtica, per això els he intitulat Les nits àtiques, sense imitar en res els enginyosos títols que molts escriptors, grecs i llatins, han donat a obres per l’estil d’aquesta. Car ells, en aplegar com feren, una matèria variada, barrejada, i en certa manera confusa, per això també s’hagueren d’empescar uns títols que s’adiguessin a aquest caràcter d’obres. Així veiem que uns escolliren per títol: Muses; d’altres, Selves; aquest Pèplum; aquell, Corn de l’abundància, i el de més enllà, Bresques; alguns, Prades; un, Les meves lectures, i un altre Antigues lectures, i un altre, Verger, i encara un altre, Descobriments. N’hi ha que han triat per títol: Torxes, i Miscel·lània, i àdhuc Recull general, i Helicó, i Problemes, i Manuals, i Punyalets. I encara hi ha qui ha fet un títol de Memorials, de Pragmàtica, i d’Additaments, i de Didascàlica, i així mateix d’Història Natural, d’Història variada; hi ha, a més, qui ha escrit Prat, igualment Fruit de tota mena, Tòpics. Molts han intitulat llurs llibres Conjectures, i no manquen els que han pres com a títols de llurs obres: Epístoles morals, o Recerques epistolars, o Recerques mesclades, i alguns altres títols que, excessivament graciosos, es ressenten tanmateix d’un exagerat artifici.”
Trieu i remeneu, entre els títols i entre els elements de les parades de les fotografies, una de Campo de’Fiori, a Roma; l’altra al barri de Manhattan. Les vaig fotografiar l’any 2009.
Entrades
Els títols dels llibres diuen molt dels llibres i dels seus autors... El títol és molt important!
ResponEliminaEs casi un misterio saber si le llega a uno primero el título de un libro que desea escribir o escribe un libro cuyo título solo descubrirá cuando éste concluya
ResponEliminaFue muy sabio Aulo Gelio al escoger ese título. Es, sencillamente, precioso. Y si, además, como afirma él mismo tiene que ver con sus desvelos al escribirlo, más acierto todavía. Besos.
ResponEliminaSempre he pensat que ra un títol molt suggerent el d'Aulus Gel·li. Que difícil és de posar títols! Gràcies pels vostres comentaris enriquidors, Teresa, José Julio, Isabel. Abrazos.
ResponEliminaés un títol que ja fa anys que el vaig "descobrir" ( ? ) i el trobo sugerent , molt . de fet , tinc els dos volums de la bernat metge que varen sortir només pel que m' inspiraven aquestes nits . de fet també les meves nits són una mica àtiques , ja que visc en un àtic , jo , la meva solitud i els meus pensaments , i la catedral amenitza les hores al vespre .
ResponElimina