Podria haver escrit un post ahir i parlar del dia d’ahir, perquè el 8 de març de cada any és el dia de la dona treballadora, però ahir vaig treballar i no vaig poder escriure. Podria parlar del cap de setmana romà, passat per aigua, però ja n’he parlat tantes vegades de Roma! Podria parlar dels 18 anys que fa avui de la mort de l’historiador Rafael Ballester, autor amb Lluís Pericot (tots dos gironins) d’aquella història de Roma, publicada per Montaner i Simón, que vaig comprar l’any 1973, però ja m’han dit prou vegades “senyora efemèride”. Podria parlar de la gran nevada que va caure l’any passat i ens va deixar a les fosques, però em fa venir fred només de pensar-hi. Podria parlar de tantes coses, però arrossego un refredat, no sabria dir si romà o barceloní, que em té el cap una mica obnubilat.
Amb tot, la fotografia és romana. Un expositor de carxofes com a reclam d’un restaurant de la Giudecca il·lustra aquest post escarxofat.
Entrades
Ah, la Giudecca! Aquest racó de món em porta molt bons records.
ResponEliminaI que de carxofa ve el verb escarxofar-se, que sempre he trobat força divertit i molta gent practica molt, sobretot a l'estiu i a les platges!
ResponEliminaMuy curioso y singular este recordatorio de posibles listas - historiadores, libros, nevadas...- que me llevan a hojear una vez más "El vértigo de las listas" de Umberto Eco, de tantas y sucesivas imágenes evocadoras.
ResponEliminaMariàngela, de Roma, sempre sempre n'hem d'escriure, que no ens l'acabarem en tota l'eternitat...
ResponEliminaI els xiprers?
ResponEliminaUn racó ben especial, Teresa, com m'agrada passejar-m'hi!
ResponEliminaO com jo amb el refredat, Joan!
Que bello es el libro de Eco, José Julio. Lo de las listas es algo persecutorio.
Roma aeterna, Vinyet, tens raó!
Hauré de tornar a insistir, Punt A Punt!