Aquest matí he comprat el midó, els ous, la llet, la llimona. A casa ja hi tenia el sucre i la branqueta de canyella. Ara fa poc, he fet la crema de Sant Josep, com cada any, i en fa molts. Després he escurat la crema de la cassola i he fet la fotografia que il·lustra aquest post dolç. Demà menjarem la crema, ritualment, com cada any i que sigui per molts anys més, a la casa dels meus pares a Llagostera. Per celebrar Sant Josep, el sant del meu pare.
Sant Josep arriba amb la primavera i la crema posa el sol al plat, tot just ara quan es colga darrere les muntanyes enmig d’unes deixies de núvols allargassats.
Entrades
La mare me'n va fer per avançat el dijous passat. Si no menjo crema de la mare em sembla que em falta alguna cosa...
ResponEliminaVisca les tradicions nostrades ;)
ResponEliminaUna bona crema de regal d'aniversari de la mare, què més pots desitjar, Teresa estimada?
ResponEliminaJa n'has menjat, Esther? Petons.