Horaci va dedicar dues odes a l’arribada de la primavera, la I, 4 i la IV, 7. Si l’una és bella, l’altra encara més. L’estructura és la mateixa per a totes dues. A la primera meitat el poeta descriu l’arribada de la nova estació i a la segona reflexiona sobre la mort. Tot just ara que comença la primavera, llegim els versos inicials de cadascuna. Sempre és temps d’omplir el pensament “amb l’hora que s’emporta el dia vivificador”.
“Es desfà el punyent hivern amb l’agradable retorn de la primavera i del ponentol, i llisquen damunt dels pals les quilles eixutes; ja no plau al bestiar de romandre dins les estables ni al llaurador d’estar-se vora del foc, i els prats ja no blanquegen d’albors de gebre.”
“Han desaparegut les neus, ja torna l’herbatge als prats i el fullam als arbres; la terra es renova i els rius, en llur minvada, corren dintre de llurs marges. Una de les Gràcies, amb les Nimfes i amb les seves germanes bessones, es posa a menar nua les danses.”
La traducció és de la Fundació Bernat Metge. La fotografia amb les floretes roses i el fullam tendre és d’ahir, al jardí de la infantesa, a Llagostera. Benvinguda primavera del 2011!
Benvinguda primavera, sí, per alegrar-nos el cor. Amb una abraçada primaveral!
ResponEliminaPreciosa fotografia d'uns colors que semblen inventats.
ResponEliminaSón ben reals, Glòria, els colors, com la primavera que ja és aquí, Teresa. Abraçada primaveral també per a totes dues.
ResponEliminaEspero que esta primavera sea hermosa y benévola no sólo en el campo, sino también en las ciudades, porque falta nos hace... Un abrazo.
ResponEliminaQue los hados nos sean propicios, querida Isabel! Un abrazo.
ResponEliminaSea con Horacio o sea con un poeta inglés la primavera llega puntualmente recordando las excelencias del año.
ResponEliminaSaludos primaverales
Bendita primavera, José Julio, que renace todos los años! Abrazo primaveral.
ResponElimina