És aquest no poder parar de la primavera que produeix agitació. Encara no has acabat de gaudir de la florida dels prunus, que ja comencen els arbres de Judea. I, mentre t’extasies davant l’atapeïment de floretes arrapades als troncs, ja arriben els lliris blaus i els groguets als camps. I els xàfecs que ho enllustren tot. Mitjans de març, abril i maig no tens prou ulls ni prou sentits per aprofitar l’esclat de la natura. I jo vaig néixer al bell mig de tanta naixó, que em deleixo cada any per viure.
La flor de marbre que vaig fotografiar el 19 de març és, però, immutable, ja sigui hivern o estiu, primavera o tardor.
Felicitats Mariàngela :)
ResponEliminaMoltes gràcies, Aster!
ResponEliminaDoncs que sigui per molts anys!!!
ResponEliminaEn vida teva, Teresa, gràcies!
ResponEliminaLas vísperas de las celebraciones son convocados los recuerdos: ventanas de Nueva York, plazas y fuentes de Roma, flores, viajes, gastronomía, clases de latín, investigaciones, lecturas de Mercé Rodoreda, Rilke, Marina Tsvietàieva...
ResponElimina¡Felíz 3 de abril, Mariàngela!
José Julio, qué bellísima felicitación de aniversario convocando a mis recuerdos. Cómo te agradezco la lista! Un abrazo muy fuerte.
ResponElimina