Vaig conèixer Paul-Jean Toulet (1867-1920) a través del conte “Paràlisi” de Mercè Rodoreda. Vaig comprar el seu recull poètic Les Contrerimes a la llibreria de l’estació del Friburg suís, el mes d’agost de l’any 2007. (La fotografia que il·lustra aquests abrils la vaig fer aquell dia en un dels carrers de la ciutat. Em va agradar la màquina de cosir penjada a la façana.)
Aquesta tarda he acabat un treball que feia dies que arrossegava. He agafat el llibre de Toulet i m’he assegut al sofà. El primer poema és dedicat al mes d’abril. Torno a seure davant l’ordinador, perquè sembla que experimento una certa predisposició a col·leccionar abrils. He jugat a traduir el poema en dues llengües.
Avril, dont l’odeur nous augure
le renaissant plaisir,
tu découvres de mon désir
la secrète figure.
Ah, verse le myrte à Myrtil,
l’iris à Desdémone :
pour moi d’une rose anémone
s’ouvre le noir pistil.
Abril, la teva olor ens augura
el renaixent plaer,
tu descobreixes del meu deler
la secreta figura.
Ah, vessa la murtra a Mírtil,
l’iris a Desdèmona:
per a mi d’una rosa anemone
s’obre el negre pistil.
Abril, cuyo olor nos augura
el renaciente placer,
tu descubres de mi deseo
la secreta figura.
Ah, vierte el mirto a Mirtilo,
el iris a Desdémona:
para mi de una rosa anémona
se abre el negro pistilo.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada