Groc intens és el color del ginkgo biloba que cada novembre tenyeix el claustre de la Facultat. És el moment més lluminós del ginkgo, junt amb el del naixement de les fulles, que sempre són una en dues o dues en una.
Estic enamorada d’aquest ginkgo, com el que Goethe tenia al seu jardí, i a qui va dedicar aquest poema d’amor tardoral l’any 1815, inclòs al recull West-Östlicher Diwan.
Ginkgo biloba
La fulla d’aquest arbre, que, de l’Orient
és confiat al meu jardí,
ofereix un secret sentit per tastar
a aquell que en sap gaudir.
És un ésser vivent
que s’ha escindit en ell mateix?
O són dos que s’han triat
perquè els prenguin per un de sol?
Per respondre a aquestes qüestions
crec que tinc el sentit correcte:
No sents tu als meus cants,
que jo sóc alhora un i doble?
Entrades
És bonic poder gaudir d'aquest raig de llum tardorenca de l'octobre fins el desembre... també jo vaig voler immortalitzar aquest moment en què les fulles semblen una taca de pintura a la paleta d'un artista abans que l'hivern ens n'apagui la llum.
ResponEliminaA mi m'agraden els arbres que es tornen vermells. Em sembla que és el que trobo més a faltar de Girona. Aquí, almenys en la meva ruta habitual, no en tenim. petonet!
ResponEliminaSí que és bonic, sí. També a vegades Goethe resulta lluminós...
ResponElimina