Gràcies a tots pels comentaris que ha suscitat al facebook la fotografia que il·lustra el post d’avui.
El meu pare es diu Josep i, des que tinc memòria, a casa meva sempre hem menjat crema de Sant Josep el dia de Sant Josep, el 19 de març. Abans, la feia la meva àvia Angelina, la mare del meu pare. Quan es va morir, el mes de febrer de l’any 1976, la meva mare em va dir si volia fer la crema jo. Em va agradar de ser la continuadora d’aquesta tradició familiar i, des d’aquell any, no he deixat de fer la crema de Sant Josep el dia de Sant Josep, per als meus. Com ahir.
Fèiem la crema una sola vegada a l’any. No recordo ben bé quan va ser que el meu fill, en Borja, enamorat de la crema com és, em va demanar que la fes també el dia del seu aniversari, l’u de maig, i per acabar-me de convèncer em va dir que aquell dia era justament Sant Josep Obrer. Davant d’arguments tan contundents, des de fa uns anys, faig la crema de Sant Josep dues vegades l’any.
Aquí teniu la meva recepta:
9 rovells d’ou
250 grams de sucre
1 litre de llet
1 branca de canyella
50 grams de midó
la pela d’una llimona
Remeno en una cassola els rovells i el sucre, fins que resulta una barreja quasi escumosa. Hi afegeixo tres quarts de litre de llet, la canyella i la llimona. Ho poso al foc. Quan és força calent, hi afegeixo la barreja de la resta de la llet i el midó, tot ben dissolt. Remeno constantment, per tal que no s’enganxi la crema. Trec la crema del foc, abans que es posi a bullir, quan veig que té la consistència adequada, i la vesso en una plata. Espero amb candeletes poder escurar la cassola. És el meu premi!
Mai no hem utilitzat la merenga per acompanyar la crema, tot i que a vegades he aprofitat per fer-ne, amb les clares dels ous.
Ja em direu si us ha agradat. Bon profit!
Entrades
Caram caram caram!!
ResponEliminaQuina pinta té això!!!
Una cordial salutació i feliç dia internacional de la poesia :)
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
Debe estar riquísima. Y a eso se añade el sabor insustituible de la tradición familiar. Un abrazo, mariángela.
ResponEliminaA casa la crema de Sant Josep és sagrada.
ResponEliminaLa mare la fa cada any, fins i tot aquest any, pobreta, que gairebé no es pot moure. El meu germà es diu Josep i n'hi va fer un plat, que va anar a buscar ell mateix a casa la mare.
Quanta tendresa, Mariàngela, en les mares, tu entre elles!
Buf! Acabo de dinar i ja torno a tenir gana! Fa molt bona cara i ara que ve Setmana Santa, un bons brunyols per acompanyar-la hi quedarien la mar de bé. Una abraçada!!
ResponEliminaSalutacions i gràcies, imperdible imprescindible!
ResponEliminaInsustituible, Isabel, estoy de acuerdo contigo. Un abrazo.
Quina sort de tenir encara la mare, Teresa! Les tradicions ens uneixen, en la distància. Gràcies per les teves paraules, tendres.
De bunyols no n'hem fet mai, a casa. Això sí, en mengem un piló per setmana santa. Petons, Cristina.