dilluns, 3 de maig del 2010

Natan

Vaig llegir al diari d’ahir que s’han publicat dos llibres sobre les lectures de Hitler. Sembla que el dictador es va engrescar especialment amb Don Quijote, Robinson Crusoe o El mercader de Venècia. I que estava "indignat" perquè Alemanya havia produït la història de Natan el Savi.


Vaig conèixer Nathan the Wise, de Gotthold Lessing, en versió teatral anglesa a New York. Era el 4 de gener de l’any 2009 i era la darrera representació. Els meus acompanyants eren newyorkers d'origen jueu, com probablement gran part dels espectadors d’aquell vespre al teatre The Pearl, quan encara era a la literària St. Mark’s Place, al Village, i celebrava justament el 25è aniversari de la seva existència. Érem a primera fila, així és que durant el parell d’hores de la representació no vaig saber ben bé si, barrejada amb els cristians, jueus i musulmans ben avinguts, em trobava a la Jerusalem del segle XII o a la New York del segle XXI. En tot cas era evident que no em trobava a l’Europa de la primera meitat del segle XX.


Ja ho deia Petrarca al segle XIV, els llibres han portat algunes persones cap al coneixement, d'altres cap a la follia.


La il·lustració d'aquest post prové del playbill de la peça teatral.


3 comentaris:

  1. Els llibres són com les llavors: crien bones o males herbes segons la terra...

    ResponElimina
  2. "Llibres dolents sovint han engendrat llibres bons, i, encara més sovint, llibres bons n'han engendrat de dolents", deia el professor Bastardas.

    ResponElimina
  3. La cúpula nazi era gran aimant de la música clàssica. (Sobretot de la wagneriana, és clar!)

    ResponElimina