dissabte, 4 de setembre de 2010

Memòria de Vicent Andrés Estellés

Poso una falca enmig del meu Diari del Líban per afegir-me a l’homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés, en el dia que es commemora el seu naixement, 4 de setembre de 1924, a Burjassot. No em puc estar de recordar també que just el mateix dia, 50 anys més tard, moria a Berga l’escriptora gironina Aurora Bertrana.

He triat un poema del recull Horacianes, per evocar la memòria del poeta:

aquest any miserable,
m.cm.lxiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca;
-diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i

circula un tenebrós prestigi-;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, crida i crema un llibre.

5 comentaris:

  1. 1963? Hi passaven altres coses al món en aquell any de Déu! :-)

    La postguerra i la dictadura van ser molt dures. I ara anem fent com podem.

    ResponSuprimeix
  2. Ara ja no hi són aquests grans homes del poema, ni tampoc Martin Luther King que aquell any va tenir un somni, ni Kennedy que va dir que era berlinès i pocs mesos després va ser assassinat...
    Gràcies, Víctor!

    ResponSuprimeix
  3. Aquestes jornades són un bon motiu per recordar qui som i d’on venim i això en Vicent Andrés Estellés ho feia molt bé. Gràcies per aquest apunt.
    Salut, bons aliments i bona taula i llarga vida a la Diada d’Estellés!

    ResponSuprimeix
  4. Que curiós, Mariàngela: Tu parles d'un poema del recull "Horacianes", i jo, d'un altre del de "Les acaballes de Catul"!

    Mira: no em puc estar de transcriure't un petit poema d'aquest darrer recull, on el de Burjassot sembla que s'hagi aturat a fer un traguet i, en acabat, ens mira tot murri i fent-nos l'ullet ens diu:

    "La teua veu, una remor d'arbreda,
    una remor de pluja de pùntetes,
    que em ve d'un lloc i me la dicta Safo
    que d'això en sap...
    "

    Com gaudiria si veiés com se'l recorda (més de dos-cents posts ja porta comptabilitzats en Víctor! (Hola, eh?, Víctor: disculpa que no t'hagi dit res a l'entrar) :))

    P.S. Per culpa de la calor, de la feinada que porten sempre els inicis del curs escolar, amb l'afegit de dos més que merescuts homenatges seguits a la blogesfera, vaig de corcoll, però no m'oblido que tinc pendent de llegir deu finestres i, de moment, set cròniques del Líban.

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  5. Gràcies, F. Mas, pel teu comentari. Llarga vida al poeta i a la Diada, sí!

    És que Estellés coneixia bé els clàssics i els va homenatjar en la seva obra poètica. M'agrada que hagis triat el de Catul. Gràcies, Enric, pel fragment que m'has deixat. Espero les teves lectures i comentaris a les finestres (11, de fet). El Diari del Líban durarà... una mica més. Una abraçada gironina.

    ResponSuprimeix