Quins clàssics grecollatins tenia a la seva biblioteca particular Fernando Pessoa? Ara, fins i tot podem fullejar els llibres de l’escriptor portuguès, des de casa. La Casa Fernando Pessoa, amb seu a Lisboa, ha digitalitzat els llibres de l’escriptor. Són quasi tots els que formaven la biblioteca que Pessoa havia anat acumulant al llarg de la seva vida, des de 1898 fins a 1935, excepte els que encara són a mans de la família i els que són a la Biblioteca Nacional de Portugal.
No hi he trobat Catul, ni Lucreci, ni tampoc l’Eneida de Virgili. Hi ha les Metamorfosis, les Heroides i els Amors d’Ovidi, les obres completes d’Horaci, les Geòrgiques de Virgili, tres edicions de l’Odissea d’Homer, dues de la Ilíada, les Odes de Píndar, les obres dels tres grans tràgics grecs Èsquil, Eurípides i Sòfocles, les tragèdies de Sèneca, el Satiricó de Petroni i L’ase d’or d’Apuleu. Sempre són edicions bilingües amb traduccions al francès o a l’anglès. Totes les edicions franceses pertanyen a la col·lecció “Les meilleurs auteurs classiques français et étrangers”. En alguns dels exemplars hi ha anotacions de Pessoa. Al volum de les Geòrgiques, per exemple, hi va escriure la data i el lloc d’adquisició “Durban High School February 1904”. En aquell moment, l’escriptor de molts noms tenia 16 anys i vivia a Sud-Àfrica. Havia nascut l’any 1888 i va morir l’any 1935, entre una data i l’altra “todos os dias são meus”, va deixar escrit.
No hi he trobat Catul, ni Lucreci, ni tampoc l’Eneida de Virgili. Hi ha les Metamorfosis, les Heroides i els Amors d’Ovidi, les obres completes d’Horaci, les Geòrgiques de Virgili, tres edicions de l’Odissea d’Homer, dues de la Ilíada, les Odes de Píndar, les obres dels tres grans tràgics grecs Èsquil, Eurípides i Sòfocles, les tragèdies de Sèneca, el Satiricó de Petroni i L’ase d’or d’Apuleu. Sempre són edicions bilingües amb traduccions al francès o a l’anglès. Totes les edicions franceses pertanyen a la col·lecció “Les meilleurs auteurs classiques français et étrangers”. En alguns dels exemplars hi ha anotacions de Pessoa. Al volum de les Geòrgiques, per exemple, hi va escriure la data i el lloc d’adquisició “Durban High School February 1904”. En aquell moment, l’escriptor de molts noms tenia 16 anys i vivia a Sud-Àfrica. Havia nascut l’any 1888 i va morir l’any 1935, entre una data i l’altra “todos os dias são meus”, va deixar escrit.
El logo de la Casa Fernando Pessoa, que he conegut a través del bloc Mi Siglo, presideix el text d’avui.
Entrades
L'estimadíssim Pessoa, que va haver de ser tants per a fer-se saber com n'era, de complexa, la seva personalitat. La seva vida, la veritable, era a la literatura.
ResponEliminaLes biblioteques dels escriptors ens mostren els fonaments de la seva literatura,i són recurs obligat per als que ens agraden els llibres...
ResponEliminaMe alegra coincidir en este mundo de Pessoa, en torno a su biblioteca y su figura. Muchas gracias por el recuerdo a MI SIGLO.
ResponEliminaCordiales saludos
JJP
Quina enveja de biblioteca!
ResponEliminaMagnífica entrada sobre Pessoa.Pessoa parece, en cierto modo, Juanramoniano. "Ningún día sin escribir una línea".
ResponEliminaMe alegro que Pessoa dejase comentarios en los libros leídos, al igual que Napoleón lo hizo al leer "La guerra de las Galias" de César.
Los lectores se lo agradecemos.
Un fuerte abrazo, amiga Mariàngela.
Vida i literatura foses en moltes vides literàries, Teresa.
ResponEliminaBen d'acord, Vinyet. I com ens ajuda conèixer la biblioteca de l'escriptor a l'hora d'estudiar la seva obra!
José Julio, la idea vino de Mi Siglo, así que las gracias te las doy yo. Un abrazo.
Sobretot perquè té edicions que ara ja són antigues, Manel.
Frase que escribió Plinio el Viejo, "Nulla dies sine linea", aplicándola al pintor griego Apeles. Muchas gracias por los comentarios, enriquecedores, Higinio. Un abrazo.