divendres, 19 de novembre del 2010

Montserrat Vayreda

Ara fa quatre anys. Era el mes de novembre de l’any 2006 quan va morir la poeta Montserrat Vayreda. Aquest vespre la recordarem a Figueres. 
Hi ha un vers de l’Eneida de Virgili, I, 202, que em sembla que escau a Vayreda. Després d’haver patit un naufragi, Eneas diu als seus companys de fatigues: “Cobreu el vostre coratge, allunyeu la tristesa i la por.” L’esperança que traspua d’aquestes paraules és la mateixa que fa dir a Vayreda: 

Encara que estiguis trist,
no deixis la porta oberta
a les llàgrimes i el dol; 
fuig de l’ombra i la tristesa!

Aquesta és una de les característiques essencials de la poeta: l’optimisme, la vitalitat.  Trenava i rimava versos amb els colors i la música de l’Empordà. Li va agradar aquesta frase que vaig escriure: “Montserrat Vayreda és una dona i una escriptora de fermes conviccions, com un arbre ben arrelat a la terra.”
Per Sant Jordi de l’any 2005, la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona va concedir a Montserrat Vayreda la primera Distinció al Mèrit Cultural. 
Vaig fer la fotografia des de Sant Martí d’Empúries, el mes d’agost de l’any 2008 .

3 comentaris:

  1. Tanmateix, tancar-li la porta a vegades és difícil!

    ResponElimina
  2. Tens raó, Teresa!

    A vegades les llàgrimes serveixen per tancar la porta a l'ombra i a la tristesa!

    ResponElimina