He rebut nadales amb el Poema de Nadal de Sagarra, amb Els núvols de Nadal de Maragall, fins i tot amb l’Himne per al vuitè dia abans de les calendes de gener de Prudenci.
Aquest any em plau d’acompanyar la meva nadala amb l’estrofa de Santa Nit que vaig convertir durant anys, dolços anys! en cançó de bressol.
Santa nit, plàcida nit.
Ja està tot adormit
vetlla sols en la cambra bressant
dolça mare que al nin va cantant
dorm en pau i repòs
dorm en pau i repòs.
Ja està tot adormit
vetlla sols en la cambra bressant
dolça mare que al nin va cantant
dorm en pau i repòs
dorm en pau i repòs.
Us desitjo un bon Nadal!
Filippo Lippi va pintar la verge amb el nen, que il·lustra aquesta nadala, entorn de l’any 1465.
Entrades
Bon nadal a tu també!
ResponElimina...dolça mare que al nin va cantant...
ResponEliminaPodem fer-ho cada dia, és clar. Però avui podem descobrir-nos tots, dones i homes, mare i nin, nin i mare.
Bon Nadal!
Igualment Mariàngela!
ResponEliminaMoltes gràcies, Manel, Teresa i Esther! Una bona abraçada!
ResponEliminaBones Festes, Mariàngela: Mare i àngel.
ResponEliminaExcelente la entrada anterior (como todas) sobre Jacqueline de Romilly y su libro "El tesoro de los saberes olvidados". Me lancé rápidamente a buscarlo por la red. Agotado (al menos en castellano).
ResponEliminaFeliz Navidad
Bon Nadal!
Un fuerte abrazo, amiga Mariàngela Vilallonga.
Glòria, m'emociona el joc de paraules que has fet. Bones festes també per a tu, amiga.
ResponEliminaLástima que esté agotado, Higinio, es un gran libro. Gracias por tus palabras! Felices fiestas. Un abrazo virtual!