diumenge, 9 d’octubre del 2011

Apple

El fruit de la pomera ha estat un dels més preuats i un dels més famosos des de l’antiguitat. Una poma va donar la primera dona, Eva, al primer home, Adam, el seu company al jardí de l’Edèn, el paradís terrenal que tots vam perdre quan Adam va clavar les seves dents en el fruit saborós. 
Una altra poma va ser la causa remota d’una de les guerres de més anomenada de l’antiguitat, la guerra de Troia. Una poma d’or que portava la inscripció “per a la més bella” fou llençada sobre la taula dels déus de l’Olimp durant el banquet de noces de Tetis i Peleu, els pares d’Aquil·les, per Èride, la deessa de la discòrdia, perquè no havia estat convidada a l’àpat nupcial. 
El dotzè treball d’Hèrcules va consistir a portar a Euristeu unes pomes d’or que la deessa Gea havia regalat a Hera el dia del seu casament. Hera havia plantat les pomes en un jardí situat a la zona més occidental de la terra, protegit per les nimfes dites Hespèrides i per Ladó, un dragó de cent caps.
També eren d’or les pomes que Afrodita, la deessa dels bells braços, va regalar a Melanió, també dit Hipòmenes, pretendent d’Atalanta, una de les poques dones que havia format part de l’expedició dels Argonautes. Gràcies a les pomes, Melanió la va vèncer en la cursa i es va poder casar amb ella. 
Vaig fer la fotografia de la poma més famosa dels nostres dies des de dins de la botiga de Broadway, al costat del Lincoln Center, a New York, el passat 26 d’abril.

6 comentaris:

  1. I l'origen de l'afortunat logo de Apple?.

    http://2.bp.blogspot.com/-p7MQlvmHICI/TZQ0SIE4kPI/AAAAAAAAAeA/gonokWMJxdw/s1600/newton%255B1%255D.jpg

    Resulta versemblant, però Jobs mai ho va confirmar.

    I aquests déus... mira que no convidar a Hèride!

    ResponElimina
  2. La meva mare m'explicava un conte preciós sobre tres princeses i les pomes d'or. La rondallística entronca amb el mite...

    ResponElimina
  3. Molt bonic aquest escrit dedicat a les pomes dels clàssics. Newton i Jobs que no són a la Bíblia ni als versos també han disposat de pomes. Ells són els clàssics de la ciència.
    Un petó, Mariangela!

    ResponElimina
  4. Sigui quin sigui l'origen, un encert, oi Ignasi? Com que era la deessa de la discòrdia, ella portava la discòrdia, si hi anava i si no hi era.

    Tradició oral, el mite, les rondalles, Teresa!

    Ho vaig explicar més llarg a "La pomera", un dels capítols del meu llibre "Els arbres". La poma és la poma, Glòria! Petons.

    ResponElimina
  5. Me ha gustado mucho, Mariàngela, esta profundización histórica en la fruta, desde la piel de la manzana tecnológica hasta los episodios enlazados y remotos hacia el corazón de la manzana en la Historia y en la literatura.
    Saludos afectuosos.

    ResponElimina
  6. Es que no creo en la generación espontánea, sino en la tradición y me gusta bucear en ella, José Julio. Muchas gracias por tus palabras. Un abrazo.

    ResponElimina