diumenge, 20 de novembre del 2011

Cartes d’amor

Fins i tot quan són peces literàries, vull dir cartes escrites per a ser publicades, és un fet que els epistolaris són repetitius, sobretot si es tracta de cartes d’amor. Ho explico als estudiants, quan analitzem les Heroides d’Ovidi, per exemple. En aquell aplec de cartes que Ovidi va imaginar, tot d’heroïnes mítiques escriuen una carta al seu amor absent. Així podem llegir una carta de Dido a Eneas, una altra de Penèlope a Ulisses, una d’Ariadna a Teseu, una de Fedra a Hipòlit o una de Safo a Faó, entre d’altres. Les paraules que mostren nostàlgia i enyor s’hi repeteixen, així com els retrets per l’absència. Fixen els tòpics dels epistolaris amorosos. Però, ai, més val no llegir una carta rere l’altra: cansen. Hi he pensat mentre llegia les cartes que Armand Obiols va escriure a Mercè Rodoreda, recollides ara en una edició totes juntes i sense les respostes de l’autora de Mirall trencat. Serà que ja només em complau de llegir i rellegir les belles cartes d’amor que m’han enviat a mi i que he correspost?
A la il·lustració, Fil·lis escriu una carta a Demofont, en una miniatura d’una traducció francesa de l’obra ovidiana, manuscrita de finals del segle XVI i conservada a la Bibliothèque Nationale de France.

6 comentaris:

  1. No llencis les cartes d'amor

    Elles no t'abandonaran.
    Passarà el temps, s'esborrarà el desig
    -aquesta fletxa d'ombra-
    i els rostres sensuals, intel·ligents, bellíssims,
    s'ocultaran en un mirall dins teu.
    Cauran els anys y avorriràs els llibres.
    D'avallaràs encara.
    i perdràs, fins i tot, la poesia.
    El soroll fred de la ciutat al vidres
    anirà esdevenint l'ùnica música,
    i les cartes d'amor que hauràs guardat
    la teva última literatura.

    Bé, potser quan Margarit va escriure aquests versos encara no existien els blocs...

    ResponElimina
  2. També pot ser, estimada amiga, que quan es llegeixen les cartes d'amor que s'han guardat, et facis un fart de plorar perquè aquell amor, ai, qui sap on para...

    ResponElimina
  3. Les meves diuen que seran publicades quan jo em mori... Millor que no.

    ResponElimina
  4. Afortunats aquells que en tenen, Ignasi, de cartes i de blocs!

    Tant terapèutic és plorar com escriure, oi amiga Teresa? I deu ser mil vegades millor plorar per haver estat feliç, que plorar per no haver tingut res...

    Compartir la riquesa de les cartes o no compartir-la, vet aquí una decisió difícil, Cantireta!

    ResponElimina
  5. Precisament dissabte vaig acabar de llegir "Un home de paraula" de l'Imma Monsó. Tota ella és una carta d'amor, però gens repetitiva i molt reflexiva i emotiva al mateix temps. Us la recomano per si no l'heu llegit. Abraçades!

    ResponElimina
  6. Bé, si només és una carta, la podem llegir sense interrupcions per repetició. Seguiré la recomanació, Cristina! Petó.

    ResponElimina