Pseudònims arcàdics

Ja coneixeu la meva fascinació per les llistes. Vet aquí la imaginació dels poetes de la Renaixença a l’hora de posar-se un pseudònim. Cal un lloc identificable, preferentment un riu, i un substantiu relacionat amb la música. A partir d’aquí, tot és possible. Aquí teniu un catàleg de pseudònims de poetes, més o menys inspirats, amb els noms dels autors al costat, ordenats cronològicament segons data de naixement:

Lo Tamboriner del Fluvià: Pau Estorch i Siqués (1805-1870) 

Lo Flabioler del Ter: Andreu Pastells i Taberner (1811-1896) 

Lo Trobador del Túria: Vicent Boix i Ricarte (1813-1880)

Lo Gaiter del Llobregat: Joaquim Rubió i Ors (1818-1899)

Lo Trobador del Penedès: Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) 

Lo Coblejador de Montcada: Antoni de Bofarull i de Brocà (1821-1892)

Lo Trobador de Montserrat: Víctor Balaguer (1824-1901)

Lo Cantor del Francolí: Francesc Morera i Valls (1826-1886)

Lo Joglar de Mallorca: Jeroni Rosselló i Ribera (1827-1902) 

Lo Cançoner de Vilatort: Francesc Muns i Castellet (1833-1894) 

Lo Cantor del Ter: Albert de Quintana i Combis (1834-1907) 

Lo Timbaler del Besòs: Eusebi Pascual i Casas (1837-1883)

Lo Trobador de l’Onyar: Enric Claudi Girbal (1839-1896)

Lo Trobador del Montseny: Francesc Pelai Briz (1839-1889)

Lo Cantor d’Egara: Pere Antoni Ventalló i Vintró (1847-1913)

Lo Trobador mallorquí: Josep Taronjí i Cortès (1847-1890)

L’Almogàver del Montseny: Josep Subirana i Vila (?-1870)

Com a colofó, us porto aquests mots que Lluís Nicolau d’Olwer va escriure l’any 1958 a Caliu: “Obra en els seus inicis d’erudits i de romàntics, patriotes més fervents que no poetes inspirats, la Renaixença es desplegava en un ambient encongit de trobadorisme convencional i d’arcàdia estantissa.” 

El quadre del nord-americà Thomas Eakins (1844-1916) que il·lustra el post d’avui es titula Arcàdia, va ser pintat pels volts de l’any 1883 i es conserva al Metropolitan Museum de New York.