N’era contrària i, de fet, encara hi estic prou en contra del TGV, sobretot perquè em sembla que hauria estat força més útil arreglar la línia de Girona (o Figueres, no voldria pas que us enfadéssiu amics figuerencs) a Barcelona, per exemple augmentant, i molt, la freqüència i la rapidesa de trens MD. Però, amics meus, dimarts es va produir el miracle. A les 12.50 sortia de Barcelona i a les 13.38 ja feia classe a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Inimaginable fa quinze dies, però cert. Amb tot, avui tornaré a pujar a un MD per arribar a Barcelona, i llegiré tranquil·lament el diari, perquè a vegades la vida també va bé de prendre-la a glopets.
Vaig fer la fotografia a l’estació del TGV de Girona un dia d’aquesta setmana que tenia pressa per arribar a una reunió a Barcelona.
Entrades
Amb aquestes velocitats i presses, el remake de Brief encounter deuria dir-se: Very, very brief encounter. Millor els MD, segur. :)
ResponEliminaNo tens temps ni de llegir el diari sencer al TGV, imagina't!
EliminaPrendre la vida a glopets és el que ens manca moltes vegades. I quan podem, constatem que és un plaer veritable.
ResponEliminaS'hi troba més el gust de les coses...
EliminaPoder triar sembla que és el millor, oi?
ResponEliminaAvui TGV, demà MD... segons.
Una abraçada
Si no treuen més MD, sí!
Elimina