La fotografia d’interior és presa de la pàgina 207 del llibre Mercè Rodoreda, Obra plàstica, que acaba de publicar l’Institut d’Estudis Catalans. Representa l’interior del pis de Rodoreda a Ginebra tal com el va fotografiar l’escriptora l’any 1967.
La fotografia d’exterior és presa al jardí de la casa dels meus pares, a Llagostera, on hi ha la cadira, des que avui fa dos anys vam vendre El Senyal Vell, la casa de Romanyà en la qual Rodoreda va viure i escriure coses com aquesta: “¿no veu que a la paret més alta l’única cosa que s’hi pot plantar són camps de núvols i d’estrelles?”
Sempre ens quedarà la cadira.
Sempre ens quedarà la cadira.
Entrades
Cadires, taules... bones energies.
ResponEliminaJo escric en la taula de fusta on treballava -gravava- Enric-Cristòfol Ricart.
Deu ser bona inspiradora d'ex-libris aquesta taula! La màgia dels objectes, oi?
ResponElimina