diumenge, 20 de juny de 2010

I wish you bluebirds in the spring

El cel s’enstristeix i plora, cada dia a la tarda, en aquesta primavera que s’acabarà dilluns. Abans d’ahir, vam tenir sort, es va aclarir. El sol anava a la posta, mentre queia una fina cortina d’aigua. “Plou i fa sol, les bruixes es pentinen...” I el dia ens va deixar aquest cel dramàtic per donar pas a la nit.


Un cel en porta un altre, i un altre, i un altre, i pots refer tots els viatges en un sol capvespre, en un sol viatge, fet amb la ment. Si mires el cel.

4 comentaris:

  1. Acabava d'escriure el meu post, on parlo de primaveres, i ara llegeixo aquest teu. Diga-li connexió espiritual, però tan certa...

    ResponSuprimeix
  2. Sóc una fanàtica dels "nexus rerum". I entre les persones. Una de les meravelles del viure. Sint nexus perennes, amica!

    ResponSuprimeix
  3. El cel del vespre de divendres d'abans de Sant Joan... Fantàstic!

    ResponSuprimeix