dilluns, 10 de setembre del 2012

Tristeses humanes

Ella no sabia què hi tenia al dedins, aquell matí de diumenge. Va començar a regirar en la seva biblioteca. Va treure un llibre rere l’altre. Els fullejava, en llegia el sumari, els tornava a tancar. Res no hi havia digne de la seva atenció, aquell matí de diumenge. Va sortir de la lleixa un llibre de Valérie de Gasparin. Els tenia tots d’ella, bellament enquadernats amb pell fosca. Era justament Les tristesses humaines. Va fer el mateix que amb els altres llibres que acabava de fullejar. I el sumari li va escopir a la cara aquest catàleg de tristeses humanes: les opressions, els menyspreus, l’aclaparament, les destruccions, l’infern dins de l’ànima, les belles tristeses, la mort, per què. En va tenir prou. Ja sabia què tenia a l’ànima, aquell matí de diumenge. Va agafar un disc a l’atzar. Era Liszt. I va escoltar la Consolació número 3.

Vaig capturar la posta de la fotografia el dia 7 de setembre passat.

6 comentaris:

  1. Diria que qui mai no se sent trist, està mort per dins...

    ResponElimina
  2. De consolatione musicae, molt millor que la filosòfica, i més si parlem de les que va compondre monsieur Liszt. Preciosa foto, i com hagués pensat en Chet: "jo diria que és una bonica aurora".

    ResponElimina
  3. Hi han maneres de fer millor un mati.
    Fqa temps que em vaig adonar que una d'elles es llegir els teus post.
    I si ho faig per la nit... també la fa millor.

    Aquest es com per estampar samarretes, encara que no sé com posar a Horowitz.

    ResponElimina