Combinació de mots

Posem que triem aquests quatre mots: petons, destí, saviesa, flors. Què en fem dels petons, el destí, la saviesa i les flors? Quantes combinacions admeten? Quina serà la més convenient? Aquests versos d’E. E. Cummings (1894-1962), sense cap mena de dubte: 

i els petons són un destí millor 

que la saviesa 

senyora ho juro per totes les flors.

E. E. Cummings va pintar el quadre que il·lustra el post d’avui vers 1950. El va titular Flowers and Hat: Patchen Place, es conserva a SUNY College at Brockport Foundation.

Inventari bucòlic

No és exhaustiva, però quasi, aquesta llista d’arbres i plantes que ve a continuació i que prové de les Bucòliques de Virgili. Natura en estat pur. I llatina, mediterrània, vaja, la nostra. Una meravella. Trobava a faltar les llistes!

Faig, pi, avena, avellaner, canya, roure, jonc, xiprer, fruiter, salze, om, espiga, perera, vinya, ginesta, bardissa, all, serpoll, olivella, jacint, malví, lliri, rosella, pensament, narcís, fonoll, cinamom, mirtil, calèndula, prunera, morera, llorer, murtra, vímet, palla, heura, raïm, acant, arboç, gingebre, esbarzer, tamariu, sàlvia, lotus, herba luteïna, llambrusca, espígol, roserar, farigola, molsa, àlber, valeriana, ranuncle sard, boix marí, alga, freixe, avet, pollancre, berbena, teix, ginestell, cànem bord.

De vegades, pel març

De vegades, pel març, l’aire es tornava tebi.

Ales d’abril somreien a frec del campanar,

el bleix del temps gemmat suaument agitava

els jardins de les cases i els jardins de la sang.

Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols

de poncelles besaven aquell vent amorós

i entre el saüc i l’heura s’acoblaven les merles.

Però encara era l’hivern als jardins de la sang:

com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,

els havien bressat amb rondalles de por.

Per als jardins de sang era la primavera

una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,

guardà en calzes madurs la llum de dies tendres

i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.

De vegades, pel març, l’aire es tornava tebi.

Maria Àngels Anglada

Dia de la poesia catalana a internet

Peus

Em miro el peu d’or d’en Messi i el peu de bronze de l’Auriga de Delfos. Ho veieu com no som diferents dels humans de fa més de dos mil anys? Ens dediquem, des de fa segles, a immortalitzar en metalls duradors els nostres esportistes, ja sigui en or, ja sigui en bronze, sencers o a trossos. És clar que ens costaria d’imaginar l’Auriga amb samarreta i Messi amb pèplum, però això són minúcies. I després ve Horaci i diu que ha fet una obra literària més duradora que el bronze. No sé, no sé...

Tedi

De què serveix la felicitat si, quan la tens, no saps que la tens? Ella es complaïa en el seu tedi, quan John Lavery la va pintar, l’any 1921, durant la seva Honeymoon. 

Us sembla que contemplem el quadre amb aquesta música?