De què serveix la felicitat si, quan la tens, no saps que la tens? Ella es complaïa en el seu tedi, quan John Lavery la va pintar, l’any 1921, durant la seva Honeymoon.
Us sembla que contemplem el quadre amb aquesta música?
Us sembla que contemplem el quadre amb aquesta música?
Un llibre molt bell sobre el tedi: Oceanografia del tedi, d'Eugeni d'Ors. Tot i que en el cas de d'Ors més aviat em sembla contemplació...
ResponElimina"No conversa, silenci. No lectura, letargi... Tant com sia possible, ni un moviment, ni un pensament!" Gran llibre.
EliminaComparteixo al fb aquests dos minuts i mig de relax, música i pintura.
ResponEliminaEncantada, Camil·la!
EliminaPotser, enmig de tanta bellesa, només està entotsolada... ;)
ResponEliminaBonic, tot plegat.
Gràcies! O potser assaboreix el seu benestar...
EliminaJo cre4c que aprenenm a entendre quan som feliços i ens hi recreem intentant allunyar aquella ombra de temor que ens dius que res dura per sempre.
ResponEliminaBonica pintura i també la música.
Un petó, Mariàngela.
No resulta fàcil aprendre-ho. M'alegro que t'agradin, Glòria. Petons.
EliminaM'he tornat a passejar per aquest bloc tan magnífic que tens, Mariàngela i no em puc estar de compartir aquesta entrada al voltant de la felicitat!
ResponEliminaSalutacions ben cordials!