Aquell dia ella badava pels aparadors d’una gran avinguda d’una gran ciutat. Va veure el rostre d’ell reflectit davant d’un vestit de strass sense mànigues. Li va semblar reconèixer aquell que ocupava el seu cor des de feia anys. Es va girar de cop sobtat. I gairebé va xocar de cara amb l’home repetit. Li va semblar que s’enamorava repentinament. I així van passar uns mesos. Ella veia l’antic amor en l’abraçada dels braços que l’envoltaven. Una nit, però, es va despertar inquieta i es va preguntar què feia al seu costat aquella màscara ridícula.
La màscara de la fotografia la vam comprar a Atenes el mes de setembre de l’any 2000, des d’aleshores conviu amb l’heura enfiladissa en una paret del jardí de Llagostera.
Entrades
Hola, Mariàngela, sóc l'Enric H. March del bloc "Bereshit" ( http://enarchenhologos.blogspot.com ). Em poso en contacte amb tu mitjançant els comentaris de bloc perquè no he sabut trobar el teu correu.
ResponEliminaL'Eulàlia Lorés Otzet, la meva dona, va escriure "ELS REFERENTS CLÀSSICS EN L’OBRA DE MARIA ÀNGELS ANGLADA: UNA LECTURA DE SANDÀLIES D’ESCUMA" ( http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1255/1/35060tfc.pdf ) com a treball de fi de carrera. Volia demanar-te un favor al respecte. Si m'escrius a enric.h.march@gmail.com t'ho comento.
Cordialment,
Enric