Sobretot avui, 4 de febrer, és temps de mimoses en aquest bloc. La del ram de la fotografia floreix barcelonina i s’hostatja al meu despatx de l’Institut d’Estudis Catalans, on la vaig fotografiar el primer dia d’aquest mes de febrer, el mes de les mimoses. I, com que diu que Chopin era sensitiu com una mimosa sensilis i per això necessitava atmosferes tèbies com la de Valldemossa, barrejarem els records i escoltarem aquest preludi de Chopin.
Entrades
Al jardí de casa també han florit! quina alegria que encomanen, les mimoses, amb elles va venint a passets curts la primavera...
ResponEliminaTot passa, però, a passos llargs i la mimosa ja no és al gerro.
EliminaPrecioses, les mimoses, i aquesta foto dels grocs il·luminats i els rovells càlids. M'agrada molt. També el preludi de Chopin.
ResponEliminaJa no és tan càlid el despatx sense la mimosa.
EliminaQuè donaria per olorar el perfum d'aquestes belles mimoses! Has fet divínament afegint-hi un Chopin que, no per melangiós, és menys sublim.
ResponEliminaUn petó, Mariàngela.
Entro al despatx i encara s'hi nota la forta olor, tot i que la mimosa ja no hi és. Petó també per a tu.
EliminaLa mimosa per a mi és molt més que una preciosa flor , em porta moltíssims records, potser és la meva FLOR per excel.lència. Chopin m'encanta.
ResponEliminaVaig publicar "La mimosa" del meu llibre "Els arbres", el 10 de febrer de 1985 a la revista Presència. També era un diumenge, com aquest any. Els records que evocava allà s'han vist sobrepassats, i molt.
Elimina