dilluns, 4 de febrer del 2013

Temps de mimoses

Sobretot avui, 4 de febrer, és temps de mimoses en aquest bloc. La del ram de la fotografia floreix barcelonina i s’hostatja al meu despatx de l’Institut d’Estudis Catalans, on la vaig fotografiar el primer dia d’aquest mes de febrer, el mes de les mimoses. I, com que diu que Chopin era sensitiu com una mimosa sensilis i per això necessitava atmosferes tèbies com la de Valldemossa, barrejarem els records i escoltarem aquest preludi de Chopin.

8 comentaris:

  1. Al jardí de casa també han florit! quina alegria que encomanen, les mimoses, amb elles va venint a passets curts la primavera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot passa, però, a passos llargs i la mimosa ja no és al gerro.

      Elimina
  2. Precioses, les mimoses, i aquesta foto dels grocs il·luminats i els rovells càlids. M'agrada molt. També el preludi de Chopin.

    ResponElimina
  3. Què donaria per olorar el perfum d'aquestes belles mimoses! Has fet divínament afegint-hi un Chopin que, no per melangiós, és menys sublim.
    Un petó, Mariàngela.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entro al despatx i encara s'hi nota la forta olor, tot i que la mimosa ja no hi és. Petó també per a tu.

      Elimina
  4. La mimosa per a mi és molt més que una preciosa flor , em porta moltíssims records, potser és la meva FLOR per excel.lència. Chopin m'encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig publicar "La mimosa" del meu llibre "Els arbres", el 10 de febrer de 1985 a la revista Presència. També era un diumenge, com aquest any. Els records que evocava allà s'han vist sobrepassats, i molt.

      Elimina