De vegades, pel març

De vegades, pel març, l’aire es tornava tebi.

Ales d’abril somreien a frec del campanar,

el bleix del temps gemmat suaument agitava

els jardins de les cases i els jardins de la sang.

Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols

de poncelles besaven aquell vent amorós

i entre el saüc i l’heura s’acoblaven les merles.

Però encara era l’hivern als jardins de la sang:

com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,

els havien bressat amb rondalles de por.

Per als jardins de sang era la primavera

una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,

guardà en calzes madurs la llum de dies tendres

i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.

De vegades, pel març, l’aire es tornava tebi.

Maria Àngels Anglada

Dia de la poesia catalana a internet