Sota el plàtan

Nosaltres que emprenguérem aquest pelegrinatge

veiérem les estàtues rompudes

ens oblidàrem i diguérem que hom no perd la vida tan

fàcilment

que la mort té camins inexplorats

i una seva justícia;

que quan nosaltres ferms sobre els nostres peus morim

en la pedra agermanats

fosos amb la rigidesa i la impotència,

els antics morts han fugit del cercle i s’han alçat

i somriuen amb una calma estranya.

Iorgos Seferis, Mithistorima, XXI