dimarts, 8 d’abril del 2014

Sota el plàtan

Nosaltres que emprenguérem aquest pelegrinatge
veiérem les estàtues rompudes
ens oblidàrem i diguérem que hom no perd la vida tan
fàcilment
que la mort té camins inexplorats
i una seva justícia;

que quan nosaltres ferms sobre els nostres peus morim
en la pedra agermanats
fosos amb la rigidesa i la impotència,
els antics morts han fugit del cercle i s’han alçat
i somriuen amb una calma estranya.

Iorgos Seferis, MithistorimaXXI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada