diumenge, 25 de maig del 2014

Suflé de pas del temps

Ingredients:
Un tuit d’algú que recorda els poemes francesos de Rilke que vaig traduir l’any 2010, després dels estius a Sils Maria
Un comentari de facebook sobre una de les pel·lícules presentades a Cannes en l’edició que acaba de cloure, Clouds of Sils Maria, d’Olivier Assayas. 
Un article per al diari Ara, encara inèdit, que ha escrit el meu fill. 
Una frase d’algú que ha escrit un llibre d’autoajuda que diu que se sent més vell aquell que pensa més en els seus records que no pas en el seu futur.
Un polsim de tarda de diumenge de maig.
Unes gotes de perfum de llessamí. 
Uns milers de quilòmetres de distància.

Preparació
En una gerra de danaide, barregem tots els ingredients a punt de neu. Els deixem caure a la sorra d’una platja mediterrània. N’aspirem el gust i l’olor i el tacte, respirem a fons, obrim els ulls i tornem a viure la realitat com és i com volem que continuï sent.

6 comentaris:

  1. La distància entre la realitat i la imaginació creativa, ja ho veus, és primeta com un fil. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades es transfigura en llum, a voltes en penombra, "com un cordó umbilical del cel a la terra". Gràcies, Teresa amiga. Petons.

      Elimina
  2. I unes gotetes de Liszt per l'oïda, no?; posem la Consolació nº 3, mateix? :)

    https://www.youtube.com/watch?v=MfDmUk7ie6s

    ResponElimina
    Respostes
    1. O potser un pessic de Gymnopédies de Satie? Sort que sempre em recordes la música, Lapsus calami! Gràcies.

      Elimina
  3. Tinc molt a mà el Rilke traduït per tu.
    Malgrat l'exquisit gust de Lapsus jo també em quedo amb Satie.
    Un petó, Mariàngela!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acompanya bé Rilke! Dos a un, Lapsus.
      Una abraçada, Glòria!

      Elimina