Ingredients:
Un tuit d’algú que recorda els poemes francesos de Rilke que vaig traduir l’any 2010, després dels estius a Sils Maria.
Un comentari de facebook sobre una de les pel·lícules presentades a Cannes en l’edició que acaba de cloure, Clouds of Sils Maria, d’Olivier Assayas.
Un article per al diari Ara, encara inèdit, que ha escrit el meu fill.
Una frase d’algú que ha escrit un llibre d’autoajuda que diu que se sent més vell aquell que pensa més en els seus records que no pas en el seu futur.
Un polsim de tarda de diumenge de maig.
Unes gotes de perfum de llessamí.
Uns milers de quilòmetres de distància.
Preparació
En una gerra de danaide, barregem tots els ingredients a punt de neu. Els deixem caure a la sorra d’una platja mediterrània. N’aspirem el gust i l’olor i el tacte, respirem a fons, obrim els ulls i tornem a viure la realitat com és i com volem que continuï sent.
Entrades
La distància entre la realitat i la imaginació creativa, ja ho veus, és primeta com un fil. Petons
ResponEliminaA vegades es transfigura en llum, a voltes en penombra, "com un cordó umbilical del cel a la terra". Gràcies, Teresa amiga. Petons.
EliminaI unes gotetes de Liszt per l'oïda, no?; posem la Consolació nº 3, mateix? :)
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=MfDmUk7ie6s
O potser un pessic de Gymnopédies de Satie? Sort que sempre em recordes la música, Lapsus calami! Gràcies.
EliminaTinc molt a mà el Rilke traduït per tu.
ResponEliminaMalgrat l'exquisit gust de Lapsus jo també em quedo amb Satie.
Un petó, Mariàngela!
Acompanya bé Rilke! Dos a un, Lapsus.
EliminaUna abraçada, Glòria!