dimecres, 17 de febrer del 2010

Àurea i Tutankamon

Només he estat una vegada a Egipte, a la primavera de l’any 1999. Em va impressionar tant que vaig deixar fixades les meves sensacions en l’article, “La fascinació del país de les piràmides”, que va inaugurar la secció “Viatges” a la Revista de Girona. Ho he recordat avui que els diaris aporten noves dades sobre la vida i la mort de Tutankamon, un dels faraons que més ha atret les mirades de tothom, des que Howard Carter va descobrir la seva tomba l’any 1922.


Va coincidir que l’immens tresor de la tomba es podia visitar al Museu d’El Caire, els dies que hi vam ser. També vam poder visitar les mòmies d’uns quants faraons, exposades impúdicament als ulls dels turistes, en una sala refrigerada. Ells que volien preservar la seva intimitat, després de morts, en els més grans monuments funeraris que mai s’hagin construït!


Però jo, al Museu, anava també a la cerca i captura d’un sarcòfag egipci. L’any 1925, la ballarina Àurea de Sarrà actuà a Egipte, primer a Alexandria, en un casino, i després a El Caire davant del rei Fouad i la seva esposa. Acompanyada del mateix Howard Carter visità les tombes de la Vall dels Reis i especialment la de Tutankamon. Àurea va crear un espectacle nou allà, “La favorita de Ramsès”. Se la podia veure ricament abillada dins d’un sarcòfag egipci preciosament pintat i inspirat, deia, en un que hi havia al Museu.


No el vaig trobar enlloc, ai las! tot i que vaig ensenyar a tots els guardes la imatge que acompanya aquest text, presa d'un diari de l'època.


3 comentaris:

  1. Estuve en Egipto en 1976, y quedé absolutamente fascinada (más de lo que ya estaba antes) y no pude ver el tesoro de Tutankamon, que estaba, creo, en Londres. Pero mira por dónde, unos años más tarde (1984) tuve ocasión de verlo en el Metropolitano de Nueva York, en una exposición temporal magnífica. Por muchos misterios que se desvelen en torno a este faraón niño y, por lo que se ve, enfermo, siempre habrá algo que lo hará singular... Un abrazo, querida amiga.

    ResponElimina
  2. Muy agradecido al comentario enviado a Mi Siglo sobre el centenario de la Gran Vía madrileña.
    Sigo con interés este bloc de Mariàngela Villalonga.
    Gracias de nuevo.
    JJP

    ResponElimina
  3. Me encanta compartir tantas fascinaciones contigo, querida Isabel. Un fuerte abrazo.
    Yo sigo con interés Su siglo, que también es el mío. Gracias por su agradecimiento.

    ResponElimina