Sembla que l’afirmació del poeta anglès Rupert Brooke (1887-1915): “Només tres coses hi ha al món: una és llegir poesia, una altra és escriure poesia, i la millor de totes és viure poesia” agradava molt a Carles Riba. I sembla que Agustí Bartra començava els seus recitals de poesia amb aquestes mateixes paraules de Brooke. Per a Riba i per a Bartra expressaven, diuen, “una voluntat de puresa poètica”.
Una frase semblant -no sé de qui- havia sentit jo sobre la novel·la: el gènere humà es divideix en tres grups, aquells que llegeixen novel·les, aquells que les escriuen i aquells que les viuen. La fotografia que acompanya aquest post és de l’escultura que reprodueix l’escriptora George Sand (1804-1876), als jardins del Luxembourg a París. La vaig fer a l'inici de la primavera de 2008, mentre em dedicava a fotografiar les reines de França que tant obsessionaren a Mercè Rodoreda, quan vivia allà al costat, a la rue du Cherche Midi. Em plau de recordar George Sand en aquest segon centenari del naixement de Chopin, amb qui va viure una vida de novel·la, ella que també escrivia i llegia novel·les. Com la Rodoreda.
Entrades
Mariangela, no havia entrat mai al teu blog,de fet ni sabia que el tinguessis. Magnífic! Serà un dels meus blogs de "capçalera".
ResponEliminaNo sé si tu saps quelcom del meu: http;//laparaulaescrita.blogspot.com. Et convido a fer-hi, si et ve de gust, un tomb.
Una abraçada.
Gràcies, Anna, per les teves paraules, aquí i al twitter, que les vaig veure ahir!
ResponEliminaLluís, visitaré el teu blog, segur que m'agradarà. Tenim molts interessos comuns!
Una abraçada a tots dos.