dilluns, 22 de febrer del 2010

La mitologria grega segons Salvador Espriu

Quatre anys abans de morir, el poeta de Sinera publicava un llibre de cent proses breus sota el títol Les roques i el mar, el blau. Una síntesi de mitologia grega i del món d’Espriu, amb la seva tossuda i imprescindible preocupació per la llengua catalana.


Així hi recrea “Eros”: “Apunta i toca. Amb els ulls no li veieu l’arc, el veieu amb l’intel·lecte. Sou platònics, quin remei -i us parlo sense cap propòsit d’ofendre-us ni d’afalagar-vos. El noi té dues classes de sagetes, recordeu-ho. Guardeu-vos, si podeu, de totes dues. És un xicot capriciós i cruel, que es diverteix amb el sofriment de les seves víctimes, amb el dolor dels cossos i de les ànimes dels qui fereix. Segons els òrfics, a l’origen del temps, la nit, fecundada pel vent, va pondre un ou. Aquest cop, no Pulcre Trompel·li, que quedi clar, sinó la nit. D’aquest ou va sortir el perillós fletxer, del qual escapem per anar a sentir, i enfortirem així l’ànim, la melassa, sempre amb aguts que arriben, enllà del galliner, fins al bell mig del xaró, de Madame Butterfly. L’enveja us rosegaria si sabíeu quina veu d’or canta la part de la senyora papallona, i per això no us ho diré.”


A les notes que incorpora al final del volum, Espriu insta al lector “a llegir els grans clàssics de l’antiguitat, i no per una temporadeta, sinó durant tota la seva vida.”


En el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Salvador Espriu.

4 comentaris:

  1. Vet aquí un exemple claríssim de tot un llibre escrit amb la finíssima ironia i immens (i no exagero) sentit de l'humor que també caracteritzen Espriu, unes facetes, aquestes, de les quals gairebé no se'n parlen.

    La meva ignorància gairebé total de la mitologia fa, de ben segur, que no en gaudeixi al cent per cent, però... com he arribat a guadir amb aquest llibre!!!, que reclama, a crits, que el tregui de la lleixa, on fa anys que dorm, per rellegir-lo.

    ResponElimina
  2. Espriu es riu del mort i del qui el vetlla, ben cert. Amb elegància, això també és cert, i amb subtilesa. Treu-lo de la lleixa, que t'ho passaràs bé, altra vegada. Gràcies pel comentari.
    Abraçada.

    ResponElimina
  3. Certament recuperar els clàssics no fa que sigui una poesia fàcil ni de consum lleuger.

    Però en el cas d'Espriu, paga l'esforç.


    Gràcies per participar en l'homenatge!

    ResponElimina
  4. Ha estat un plaer unir-me a aquest munt de blocs per homenatjar Espriu. M'ha encantat la iniciativa. Us felicito.

    ResponElimina