Càtedres per a Anglada i Pla

La fotografia que il·lustra aquest post la vaig fer al pis més alt de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. És un pis literàriament il·lustre el cinquè. Des de fa pocs mesos Maria Àngels Anglada ja no està sola en la seva càtedra. L’acompanya Josep Pla, que ha estrenat càtedra a la Universitat de Girona. La càtedra amb el nom de l’escriptora va néixer el mes d’octubre  de l’any 2004. Sembla que era ahir i ja han passat més de 6 anys!

Anglada i Pla es van conèixer. El sis de maig de 1981, quinze dies després de la mort de Pla, Anglada va explicar detalls de les trobades amb l’escriptor en l’article “Records de Josep Pla”, al setmanari L’Empordà. Hi llegim això: “La primera vegada que hi vaig parlar, molt breument, va ser a Figueres, quan es va presentar un curtmetratge sobre ell i el seu paisatge. Aleshores ens va signar un exemplar del seu magnífic llibre Catalunya Vella, i ens hi va escriure: “Figueres. Ai!”. De la trobada després d’haver rebut el premi Josep Pla, l’any 1979, Anglada en recorda aquesta altra conversa: “‘En literatura –em va dir- no faci mai res d’inútil’. ‘Què vol dir, senyor Pla?’ ‘Que no escrigui d’una manera tancada, només per a quatre iniciats. Hem d’escriure per a tothom’”.

Maria Àngels Anglada va escriure el poema “En la mort de Josep Pla”, poc després de la mort de l’homenot de Llofriu, és a dir després del dia 23 d’abril de 1981. No podia saber Maria Àngels Anglada que, just divuit anys després, ella també moriria un dia de Sant Jordi. Ara els seus noms viuen de costat, gràcies a la Universitat de Girona. Que sigui per molts anys!