dijous, 17 de febrer del 2011

Per a un lector

Tenir lectors és un regal. A vegades escrivim per a nosaltres mateixos, és el cas dels dietaris o diaris íntims. A vegades escrivim per a una altra persona, és el cas de les cartes, d’amor per exemple. Uns i altres són materials sovint personals i intransferibles, per a un sol lector, que poden acabar sent destruïts, perquè no es volen fer extensius a d’altres lectors. O no. A vegades escrivim per deixar fixada alguna cosa que hem après en les nostres recerques, és el cas dels llibres derivats de la tasca professional. A vegades escrivim per compartir les nostres experiències personals. A vegades escrivim per expressar els nostres sentiments. A vegades escrivim per explicar-nos nosaltres mateixos. 

Sempre escrivim perquè ens agrada jugar a combinar mots. Sempre escrivim per comunicar-nos. Si de tot plegat en surt una peça que, amb ambició literària, avança en el coneixement de la condició humana aquesta peça serà llegida avui, demà, i sempre. Però cada peça necessita, almenys, un lector. Com quan fas classe o dónes conferències, capítols de llibre explicats en veu alta als estudiants o als assistents a les conferències. I és que, com deia Píndar, qualsevol bellesa és imperfecta, si no hi ha ningú que la digui. O que l’escrigui, almenys per a un lector.

Aquesta vitrina de llibres impresos a la primera impremta del Líban la vaig fotografiar l’agost de 2010.

4 comentaris:

  1. Aquest Lector, aquest Tu ens és necessari com el pa que mengem. Ni que sigui en un de sol la nostra ànima ja hi troba ressò. Tota escriptura, igual que l'amor, és relació.

    ResponElimina
  2. L'acte creatiu vol espectadors. Encara que només en sigui un. Vittorio Gasmann diu en la seva autobiografia que no li serveix de res declamar bé si ningú l'escolta. I així és també amb la paraula escrita.
    Una abraçada, Mariàngela!

    ResponElimina
  3. Magnífica entrada. Y aclaratorios los motivos, cada uno tan particular, que nos llevan a escribir. Y tienes razón, "tener lectores es un regalo"... de los dioses.

    Tu fotografía de los primeros libros impresos en el Líbano la guardo en mi carpeta personal.


    Un fuerte abrazo, amiga Mariàngela.

    ResponElimina
  4. Quin regal, que llegiu les notes del meu bloc i les enriquiu amb els vostres comentaris! Una abraçada ben forta, Teresa, Glòria, Higinio!

    Está en muy buenas manos mi fotografía, querido Higinio!

    ResponElimina