diumenge, 27 de gener del 2013

D’arbres i tresors

Canviar de casa també vol dir redescobrir tresors ocults que un temps havien estat ben presents. Em refereixo a llibres, és clar, no en tinc de cap altra mena de tresors materials. Avui he trobat un llibre sobre arbres, publicat l’any 2002, que devia comprar a París en un d’aquells passatges del Boulevard Haussmann, em sembla.

El llibre presenta un recull d’imatges de quadres i dibuixos d’arbres, amb una breu introducció d’un professor de l’École nationale supérieure du paysage de Versailles, que es diu Michel Racine i que degué néixer predestinat a bregar amb arbres i plantes, si fem cas del seu cognom.

Dins del llibre m’hi he trobat un llistat bibliogràfic amb notes escrit a mà per mi mateixa en el revers d’una còpia impresa d’una carta electrònica del 29 de desembre de l’any 2003. M’he entretingut en la lectura i la contemplació de tots aquests tresors que han fet fondes arrels en el meu cor: cartes, arbres, llibres... I he triat aquesta imatge de dos troncs d’arbre, que es reprodueix en el volum, perquè he quedat ullpresa davant d’aquests troncs com columnes amb capitell, on endevino incises inicials de noms d’enamorats que s’han jurat amor etern. L’autor d’aquesta meravella és Paulus Potter. Va viure només 28 anys, perquè una tuberculosi el va matar, durant la primera meitat del segle XVII. A partir d’ara, dins del llibre hi haurà un altre paper: la versió a mà d’aquesta nota d’avui.

9 comentaris:

  1. En llegir el teu post, he redescobert un tresor ocult a la meva memòria: he recordat les teves classes de llatí i cultura llatina a la Universitat de Girona per allà l'any 1993 i la de coses que ens explicaves sobre els arbres i, sobretot, de les inscripcions que hom hi pot llegir. No he canviat de casa, darrerament, però m'has fet agafar ganes de reobrir un llibre que me'n vas fer enamorar aleshores, les Trites d'Ovidi. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets molt generós, Manel. Gràcies a tu! Belles, les Tristes. Estic contenta que les recordis.

      Elimina
  2. Una imatge que també sembla un tresor per ella mateixa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí? No sé què tenen aquests troncs que em roben el cor.

      Elimina
  3. Jo també ho faig, de 'vestir' alguns llibres... Històries que algú podrà llegir fent més viu encara el llibre.

    ResponElimina
  4. I jo. De sobte en un llibre que fa temps que no tinc a les mans hi descobreixo rastres d'altres coses deixats per jo mateixa. Alguns res tenen a veure amb el llibre. Deuen ser simplement papers que no he volgut perdre.
    Un petó, Mariàngela!

    ResponElimina
  5. Encara que siguin papers sense importància, en prenen amb el pas del temps, quan els retrobem.. Petó.

    ResponElimina
  6. Mirant aquest arbres,tinc la sensació que vull pensar alguna cosa peró no trobo el llenguatge que coincideix amb els pensaments.Nomès vull tocar,acariciar aquesta escorça i que ens transmiti la sensació de força i de saviesa i una pau interior com sinò vulguessis trobar una pau infinita.

    ResponElimina