dijous, 15 d’abril del 2010

Ermessenda

Per un dia, la comtessa Ermessenda va tornar a passejar ahir pels carrers de Girona. Era de mentida, és clar. L’Ermessenda de debò reposa dins del seu sepulcre en un altar lateral de la catedral de Girona.

George Steiner es va enamorar de Girona, quan va visitar la ciutat. En la seva obra Errata: An examined Life, de 1997, va deixar escrites aquestes paraules d’admiració sobre el sepulcre de la comtessa Ermesenda. Transcric de l’edició castellana de Siruela que tinc a a casa: “Es ésta una de las cumbres absolutas, aunque desconocidas, del arte gótico, el más puro y simple de los estilos artísticos. Tallado en alabastro, el rostro de la condesa es el rostro del sueño, el de una grata solemnidad de reposo tras los párpados cerrados y la boca que respira insinuando un atisbo de sonrisa. Pero ‘sonrisa’ puede no ser la palabra correcta. Es del interior de la piedra tallada de donde surge un secreto de luz, de reticente despedida. La economía de las líneas, la antinomia de abstracción sensible, incluso sensual, no volverá a ser igualada hasta Brancusi. Si la belleza absoluta es la invitada de la muerte, esta figura de Guillem Morell es sin duda la prueba.”

Potser Steiner pensava en el rostre de la Sleeping Muse, de Brancusi, quan escrivia aquests mots.

La fotografia del sepulcre de la comtessa Ermessenda és de Jordi S. Carrera.


4 comentaris:

  1. Un dels meus racons predilectes de la Catedral, descobert gràcies a la ruta literària de Girona!

    ResponElimina
  2. Bé, m'agrada. Serveixen d'alguna cosa els nostres itineraris!

    ResponElimina
  3. En una carpeta dec guardar, perquè eren assajos, uns contes on les protagonistes tenien els noms medievals de les nostres reines i comtesses: Elisenda, Ermessenda, Guisla...

    ResponElimina
  4. Són preciosos tots aquests noms. L'Assumpció Cantalozella ha novel·lat la vida d'Aurembiaix. Em penso que primer es va enamorar del nom.
    I no acabaràs aquests contes, Teresa?

    ResponElimina