Les camèlies de Rodoreda

Li agradaven de feia temps les camèlies a Mercè Rodoreda. Les va fer fins i tot protagonistes del títol d’una de les seves novel·les El carrer de les Camèlies, que havia escrit a Ginebra des d’octubre de 1963 fins a desembre de 1965. Hi llegim: “Li va dir que havia trobat una nena. I ella li va preguntar: ¿on? I ell li va dir, en el carrer de les Camèlies, a mig carrer, al peu d’un reixat amb tot de camèlies plantades. La seva dona semblava que no s’ho volgués creure i li ho va haver de tornar a dir, ben a poc a poc, que a la matinada, al costat d’unes camèlies havia trobat una nena com un gatet que es diria Cecília.”

Les va fer viure a Romanyà, quan va escriure a Quanta, quanta guerra: “Tot es perdrà si no tornes… encara està tot igual. Torna… Igual, el racó amb la teulada de canyes que abriga les camèlies de les gelades de l’hivern; igual el gran dipòsit ple d’aigua per regar, amb flors d’aigua a dintre que es gronxen.”

Les camèlies de la fotografia, si fa no fa “al peu d’un reixat” i al costat d’un estany “amb flors d’aigua a dintre”, són les del jardí Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans, d’esponerosa florida el dia 25 de gener, quan les vaig fixar per il·lustrar aquest post.