A Mariàngela, per il compleanno
Per i campi che Venere feconda
con l’eterno amoroso suo sorriso
spumoso di marino paradiso,
scorazza il cuore a cavallo di un onda
che infaticabile da sponda a sponda
le tracce insegue di Marte e Dioniso
fanciulli antichi d’Olimpo e d’Eliso
e per i boschi di Diana errabonda.
Dalla finestra contempla del cielo
pietre consunte, bruciate dal sole
e con lo sguardo di ninfa accarezza
verdi distese che punge la brezza,
poi fra cespugli d’ortensie e viole
l’anima copre d’un verso col velo.
Raffaele Pinto
No, no! Vaig fotografiar-lo jo!
ResponEliminaEs emocionant que ens dediquin un poema...
ResponEliminaAquest de Raffaele Pinto pel teu aniversari és preciós, i llegit en veu alta música pura.
Sí, sí!
ResponEliminaAi si em va agradar, Teresa! T'hauries d'apuntar al facebook només per llegir cada dia el sonet que hi publica. Una meravella!
Aquest senyor escriu com els clàssics i aquest sonet m'ha semblat exquisit. Celebro amb tu que t'estigui tan encertadament dedicat.
ResponEliminaUn bacio!
Tens tota la raó, Glòria. És preciós!
ResponEliminaUna bona abraçada.