dimecres, 16 de maig del 2012

Crisi i metamorfosi

“Ha estat la contemplació, pietosa o descarnada, de la humanitat el mòbil més poderós de la meva activitat, amb les conseqüències, potser exaltades, però sense esclats polèmics, que l’espectacle comporta: dolor, commiseració, protesta, ira, desesperança. Ara, però, la tònica pot semblar més crua i la forma més lliure i baldera. La crisi mateixa ens hi invita, ens hi força, sense embuts. Tot se’ns ha tornat, sembla, cantellut, costerós, agressiu. Vivim en un estat permanent d’inseguretat davant el cas poètic, la nota política i la voluntat de revolta. Sense excloure’n, és clar, ans posant-la en primera línia, la història de la ‘nostra’ mateixa aventura.”

Aquests mots, que poden semblar escrits avui mateix, van ser publicats fa quaranta anys per Miquel Dolç com a pròleg (“Aclariment”, en va dir ell) del seu recull de poemes Imago mundi. Els recordo en aquest any del centenari del naixement del poeta i llatinista mallorquí. Tot és cíclic, per això la història i la literatura ens ensenyen.

Em vaig enamorar de la capacitat de metamorfosi d’aquesta fulla de magnòlia, que l’ombra xinesa es volia empassar, el darrer diumenge d’abril, al jardí de Llagostera.

4 comentaris:

  1. Per llegir-la i rellegir-la aquesta.
    Ben oportuna!

    I la tranquil·la magnòlia... de l'amic J.J. Cale.

    http://www.youtube.com/watch?v=h6FnMKx5crs

    ResponElimina
  2. Vaig tindre la grandíssima sort de viure molts anys a l'ombra del magnolier que havia al jardí de casa meua. Potser és un dels més vells de la ciutat de València. La llum del sol desfeta entre les seues fulles de cartró, la seua flor de pètals carnosos i intocables, el seu perfum letal envoltant els somnis prohibits, la verinosa sement, deia la mare, d'un roig viu de pintallavis. Encara hi és, a un racó particular de l'Avinguda del Port on vaig nàixer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era l'arbre preferit de la meva mare, per això n'hi ha un al bell mig del jardí. Quina preciosa descripció que en feu la teva mare i tu. Ja hi ha poncelles, que ens mataran d'olor... Bells records, els teus.

      Elimina