“No em llegeixis, viu-me”, -li va dir l’escriptora al seu lector- “el llibre de la meva vida només l’escric per a tu”. I van intimar, és a dir van esdevenir íntims. Què és sinó estar enamorat?
Vaig fotografiar aquest líquen enamorat de la pedra del pou del jardí de Llagostera fa quinze dies.
...i els líquens són associacions duradores de dos organismes vius, una simbiosi de beneficis recíprocs pels associats... el líquen doncs ja és l'enamorament per si mateix.
ResponEliminaM'agraden les textures de líquens i pedres.
Fan camí tan silenciosament els líquens i amb tanta constància!
Elimina...i així, d'aquesta manera tan senzilla, l'escriptora esdevé pedra, i només el lector (o lectora) capaç d'intimar-hi podrà esdevenir liquen.
ResponEliminaMetafòrica lectura...
EliminaPura poesia, el diàleg íntim entre l'escriptora i el lector, primavera entre el paper i la imaginació...
ResponEliminaSempre més enllà...
EliminaOstres Mariàngela... es ben bonic això que has escrit!
ResponEliminaPer tu la música més bonica que sento aquests dies:
http://www.youtube.com/watch?v=10oIpQhiYRo
Gràcies per posar-hi aquesta música...
EliminaA cada concert, J.P.Rampal triava una dona (que pot ser fins i tot no coneixia de res) i tocava exclusivament per ella. Sostenia que aquesta personalització era com un espècie d’acte d’amor i que la música agafava una volada inexplicable. Podria ser un exercici d’intimar molt semblant al del teu escrit.
ResponEliminaMentre una sola persona ens llegeixi, o ens escolti a classe, val la pena escriure, val la pena fer classe...
ResponElimina