Diàleg amb la Mima Garriga, un matí de febrer, a les altures gironines, amb una càmera davant. Mitja hora de vida: l’IEC, la UdG, el llatí, la Rodoreda, Romanyà, Jeroni Pau, el qüestionari Proust. Res, vida. De dona. No us empatxeu!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
I són tantes, les dones de cap a peus a casa nostra! Algunes conegudes, les altres no. D'aquí ve que sigui important fer-les visibles!
ResponEliminaEn el lliurament de la Medalla d'or de la Generalitat al Dr. Badia, el president Mas va fer la llista de guardonats, des de l'inici, durant el govern Tarradellas, fins avui. Dues dones, dues, i totes dues cantants d'òpera: la Caballé i la Victòria dels Àngels.
EliminaGràcies Mariàngela per haver penjat la entrevista! M'agrada molt! Baci
ResponEliminaM'agrada que t'agradi, Francesca cara!
EliminaJa sempre identificaré amb tu les expressions nexus rerum i ser una baula d'una cadena.
ResponEliminaUna bella baula de cadena, de fet.
... I està bé tenir-te al "yutib".
Un plaer!
Em sento ben identificada amb la identificació, Ignasi! Abraçada.
EliminaM'ha encantat veure't i escoltar-te.M'he quedat amb ganes de saber més.
ResponEliminaUn petó!
Han passat uns quants anys, Glòria! La Mima havia estat estudiant meva, et fa sentir molt còmoda. Abraçada.
EliminaEnhorabuena por el video- entrevista, tan revelador e interesante.
ResponEliminaUn abrazo-
Muchas gracias, José Julio, por verlo y por tus palabras! Un abrazo.
Elimina