dimarts, 22 de maig del 2012

Intimar

“No em llegeixis, viu-me”, -li va dir l’escriptora al seu lector- “el llibre de la meva vida només l’escric per a tu”. I van intimar, és a dir van esdevenir íntims. Què és sinó estar enamorat?

Vaig fotografiar aquest líquen enamorat de la pedra del pou del jardí de Llagostera fa quinze dies.

10 comentaris:

  1. ...i els líquens són associacions duradores de dos organismes vius, una simbiosi de beneficis recíprocs pels associats... el líquen doncs ja és l'enamorament per si mateix.
    M'agraden les textures de líquens i pedres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fan camí tan silenciosament els líquens i amb tanta constància!

      Elimina
  2. ...i així, d'aquesta manera tan senzilla, l'escriptora esdevé pedra, i només el lector (o lectora) capaç d'intimar-hi podrà esdevenir liquen.

    ResponElimina
  3. Pura poesia, el diàleg íntim entre l'escriptora i el lector, primavera entre el paper i la imaginació...

    ResponElimina
  4. Ostres Mariàngela... es ben bonic això que has escrit!

    Per tu la música més bonica que sento aquests dies:

    http://www.youtube.com/watch?v=10oIpQhiYRo

    ResponElimina
  5. A cada concert, J.P.Rampal triava una dona (que pot ser fins i tot no coneixia de res) i tocava exclusivament per ella. Sostenia que aquesta personalització era com un espècie d’acte d’amor i que la música agafava una volada inexplicable. Podria ser un exercici d’intimar molt semblant al del teu escrit.

    ResponElimina
  6. Mentre una sola persona ens llegeixi, o ens escolti a classe, val la pena escriure, val la pena fer classe...

    ResponElimina