En vaig parlar en un altre post de l’obelisc de Cleòpatra de Central Park. Ahir vaig veure que era notícia al diari, perquè el secretari general del Consell Superior d’Antiguitats egipci ha escrit una carta a l’alcalde de New York. L’alerta del mal estat del monument i li adverteix que, si la ciutat no és capaç de tenir-ne bona cura, reclamarà la seva devolució a Egipte.
De fet, no se’l mira gaire ningú l’obelisc de Central Park. Sempre l’he pogut retratar de tots cantons, sense interferències humanes, perquè el contemplàvem nosaltres sols. Sembla que l’obelisc encara està sorprès de l’arbratge que l’envolta, acostumat com estava als palmerars d’Heliòpolis. El van erigir darrere del Metropolitan Museum, el 22 de febrer de 1881, gràcies a la generositat del mecenes William H. Vanderbilt.
A la fotografia, que vaig fer l’agost de 2009, es pot veure l’obelisc i l’edifici de vidre que forma part del Met, que conté justament el temple egipci de Dendur. Vaig escapçar la punta de l’obelisc. Per això il·lustro el post amb una segona fotografia de l’obelisc, com una fletxa que emergeix de la verdor del parc, des del Roof Garden del Met.
No sabem si les pedres tenen una mena d'ànima que els permeti experimentar sentiments d'estranyesa. Si així fos, aquest obelisc seria un bon testimoni.
ResponEliminaSón tan generoses les pedres que ens permeten fer-les parlar. I no es queixen del que diem que diuen, o pensen.
ResponElimina