Torno a sentir-te, ventijol,
no sé d’on vens ni on vas,
sols sé que ets un preludi.
Quan m’acaricies la cara,
sou vós, pare, sou vós, mare?
Potser ets un batec d’ales?
Sento una pau que m’agrada.
El vent...
El mes de gener de l’any 2005, la meva mare va escriure aquest poema. Tenia 86 anys. El títol del post és el títol que la meva mare va posar al poema.
Entrades
La roda del temps, l'etern... principi i final s'abracen.
ResponElimina