Morir com una rosella

Els quatre exemples clàssics de la comparació de la mort humana amb la mort d’una flor. 

A la Ilíada d’Homer, Teucre dispara a matar Hèctor, però la seva fletxa es fixa en Gorgitió: “I talment el cascall que en el verger es colltorça, ressentint-se del pes dels fruits i les pluges primaverals, així ell inclinà el cap, que l’elm afeixugava.”

A Catul és l’amor qui mor: “i que no es giri, com altres vegades, en cerca del meu amor, que per culpa d’ella ha mort com la flor de la vora d’un prat quan l’arada, en passar, l’ha tocada.”

De manera semblant és descrita la mort d’Euríal en l’Eneida de Virgili: “Així una flor resplendent, rompuda per l’arada, llangueix i mor, o bé, damunt les tiges afeblides, les roselles inclinen el cap quan senten de vegades el pes de la pluja.”

I Ovidi fa morir així Jacint, jove que mor com flor i esdevé flor, a les Metamorfosis: “Com si al regadiu d’un hort algú trenca els violers i els cascalls i els lliris amb les grogues llengües dreçades, marcits decanten de sobte el cap esllanguit i no es tenen i giren les puntes a terra, així jeu el rostre moribund i, perduda la força, el coll és un pes per a ell mateix i s’inclina sobre l’espatlla.”

Les traduccions són de la Fundació Bernat Metge. Vaig fotografiar els narcisos que va plantar el meu fill al jardí de la casa dels meus pares el maig de l’any 2009.