En un dels blocs que segueixo trobo un post amb una fotografia de persones que juguen a escacs en taules, al carrer. Immediatament el pensament se me’n va a un estiu, el de l’any 2007, i a un lloc, Ginebra. Al Parc des Bastions, just a l’entrada per la Place Neuve, al costat del quiosc de música, hi ha un espai per jugar a escacs. La singularitat del lloc ve donada pel fet que hom pot jugar des de dins del tauler, com es pot veure a la primera de les fotografies que il·lustren el meu post d’avui. De Ginebra a New York, només hi ha un sospir, a través de la imaginació. Allà vaig fotografiar una botiga del Village, especialitzada en jocs d’escacs. Era l’any 2009. A la segona de les fotografies del post d’avui es pot veure l’aparador d’aquesta Chess Shop ple de reines i cavalls, alfils, torres i peons de tota mena. Llàstima que no sé jugar a escacs.
Entrades
Una variant d'aquests escacs en viu fóra que nosaltres mateixos esdevinguéssim figures d'escacs!
ResponEliminaLa gent que hi juga semblen peces del tauler, Teresa!
ResponEliminaRecordo aquesta plaça de Ginebra i sé que em va encuriosir. La imaginació no coneix la distància.
ResponEliminaAmb afecte!
Glòria viatgera, t'agrada Ginebra? Abraçada!
ResponEliminaCom vols que no m'agradi Ginebra, Mariàngela si és un luxe pels sentits? Quan la vaig descobrir, ja fa molts anys, ignorava que existin ciutats tan elegantment sumptuoses. Recordo la carretera flanquejada d'arbres al costat del llac Lehman. En ple dia calia posar llums perquè l'ombra fresquíssima i espessa els exigia per evitar accidents.
ResponEliminaVaig dinar més d'un cop al Bavaria que més tard vaig trobar a les novel·les de Lawrence Durrell "El quintet d'Avignon" i no parlem de "Bella del senyor"...Ni tampoc de Mr. de Saussure.
Creus que em pot agradar més? Gràcies per fer-me reviure aquell impacte inoblidable.
Un petó!
Quants records, Glòria, i que preciosos! En podries escriure un post. Gràcies per compartir-los! Abraçada.
ResponElimina