Era el dia abans de Sant Jordi, quan vaig fotografiar aquestes roses plantades enmig de Park Avenue, a New York. Pensava en les roses que lluirien l’endemà a les mans de la gent, al meu país. I pensava també en la rosa de l’Emily Dickinson, aquella poeta nord-americana que agradava tant a la meva mare.
Vet aquí el poema i les roses d’acer inoxidable, fibra de vidre, pintura nàutica i llautó, de l’artista newyorker Will Ryman, que han alegrat Park Avenue de gener a maig de 2011, ara que a Girona és temps de flors i els jardins són curulls de roses.
A sepal, petal, and a thorn
Upon a common summer’s morn—
A flask of Dew—A Bee or two—
A Breeze—a caper in the trees—
And I’m a Rose!
Emily, sempre vestida de blanc, com una núvia...
ResponEliminaLa vieja Nueva York de Edith Warton y "Una rosa para Emily", el gran cuento de William Faulkner...
ResponEliminaSaludos cordiales.
És una rosa divertida. Penso en la poeta Dickinson i també en el conte de Faulkner que cita j.julio. Els blogs són un estímul pel nostre pensament.
ResponEliminaSalutacions, Mariàngela!
Com m'agraden els vostres comentaris, Teresa, José Julio, Glòria!
ResponEliminaD'una connexió a l'altra i viatgem lluny amb la imaginació!
Una abraçada ben forta per a tots tres!