Sóc badoca i fotògrafa compulsiva. No ho negaré pas. I, a New York, els motius per badar són a cada pas i les imatges per fixar no es poden ni comptar, n’hi ha milers. I de tota mena. Vet aquí que érem a Times Square. No tenia prou ulls per mirar. Com una criatura em vaig encantar a contemplar una enorme pantalla gegant davant del Marriot que reproduïa la gent que passejàvem a la vorera. Ara que penjo al bloc una de les fotografies que vaig fer, m’ha semblat que era com una d’aquelles vinyetes dels llibres d’en Wally. Així és que, where’s Vilallonga? N’hi ha dos. De Vilallonga, vull dir.
Entrades
Incapaç de veure els dos Vilallonga, només els puc imaginar... Visca la imaginació!
ResponEliminaMirar Nueva York o el mundo cotidiano siempre es comprender algo más. La curiosidad va hermanada a la niñez, a la juventud, a la apertura hacia el mundo.
ResponEliminaJuguem!
ResponEliminaPer força una Villallonga ha d'estar fent la foto i alguna hi ha càmera en mà, però per la imatge que m'he fet de tu, et situo a la part alta de la foto, amb un abric negre llarg, al costat d'un home que saluda.
En tot cas, ben feliç et senties en aquell moment que descrius.
Que tinguis molts com aquest!
Efectivament, Ignasi, una Vilallonga feia la fotografia, però l'altre Vilallonga no saludava. El meu abric era gris marengo, però curt i, de fet, només se'ns veu de mig cos en amunt. Tornar a trepitjar New York i reveure i reviure els seus colors, olors, llums... em feia ben feliç. Moltes gràcies per jugar! Pots tornar-ho a intentar amb les pistes que t'he donat!
ResponEliminaDoncs, visca la teva imaginació, Teresa!
Ah, la curiosidad! Fue castigada por los dioses del Olimpo unas cuantas veces. Pero nos puede. Saludos, José Julio!