La forta pluja d’ahir a la tarda va deixar les peònies vençudes d’aigua. Així és que he tallat les que tenien les tiges més malmeses i he guarnit aquest gerro de peònies. Com que ja no pinto, l’he fotografiat. Amb l’esperança, vana ai las! que un Manet o un Fantin-Latour s’apropés a pintar-lo.
Entrades
I per què no les pintes? Si tens alguna pintura podries publicar-la al blog... hi donaria un toc més personal als teus posts.
ResponEliminaGràcies, Mariàngela, sempre aprenc quelcom nou sobre les flors. Una abraçada! :)
Boniques eren ahir i precioses són avui. Deixa la porta oberta perquè el pintor les vegi però, com Elara Pi, penso que les podries pintar tu. I per què ja no pintes, Mariàngela?
ResponEliminaNo sé si vindrà algú a pintar-les, però si que estàs emplenant amb uns colors ben alegres la finestra des de la que et llegeixo.
ResponEliminaGràcies!
Dues vegades he publicat un quadre meu en el bloc, Elara. Per explicar moments i situacions especials.
ResponEliminaJa fa molts anys que no pinto. La part més extensa de la meva producció és dels anys 1980 i 1981, tot i que conservo quadres de quan tenia 9 anys. És allò d'aquella frase feta "l'escriure fa perdre el llegir", només que a mi la recerca em va fer perdre el pintar. O, de fet, això és el que vaig triar. En vaig pintar moltes de flors! Em fa contenta el vostre interès, Glòria, Elara!
Són els colors de la primavera, Ignasi, que s'han apoderat del bloc!