Fa cosa d’un mes, durant un cap de setmana en el qual volia mantenir la meva ment en stand by de feina, vaig crear un nou bloc.
Sempre m’han agradat els dibuixos del segle XIX que reprodueixen científicament, però artística, les plantes i els animals. Les descripcions d’animals i plantes que Mercè Rodoreda inclou, al llarg de les seves obres, sempre m’han robat el cor.
Així és que presento en societat el bloc Mercè Rodoreda, dedicat a recollir la flora i la fauna escampades en l’obra rodorediana, il·lustrat amb dibuixos de Hermann Köhler, d’Ernst Haeckel i d’altres que proporciona la xarxa. Una barreja que crea addicció. Almenys a mi.
Entrades
Que interessant! Felicitats pel blog!
ResponEliminaMoltes gràcies, Manu! Bon estiu.
ResponEliminaSeguirem el blog Mercè Rodoreda dedicat a les flors!
ResponEliminaI bestioles. Ja té 29 entrades, Teresa. Gràcies!
ResponEliminaEm sembla una molt feliç idea, la d'aquest nou blog que has creat. A mi també m'encanta l'obra dels il·lustradors naturalistes, i he pensat que potser et seria interessant conèixer, si és que ja no la coneixies, una il·lustradora alemanya del segle XVII, Maria Sibylla Merian, de la qual en vaig saber l'existència gràcies a aquest apunt del blog de La lectora corrent.
ResponEliminaI encara una altra dona: Rosa Bonheur, que malgrat que no se la pugui qualificar com a il·lustradora naturalista, l'obra d'aquesta pintora francesa es destaca, sobretot, pels seus retrats d'animals. Quan he vist, al nou blog, els conills, immediatament m'han vingut al cap aquests “lapins" pintats per ella.
I ja, per acabar, espero no molestar-te si et dic que el que he trobat a faltar en el nou blog és el nom dels autors de les il·lustracions. Crec que aquesta dada afegiria un punt més d'interès al ja per a si mateix interessantíssim contingut.
Una abraçada!
Gràcies pels teus apunts, Assur! M'agrada que t'agradi el nou bloc. A veure si incloc algunes il·lustracions de Maria Sibylla Merian i Rosa Bonheur.
ResponEliminaTens raó, no indico els noms dels autors de les il·lustracions, ni tampoc el nom científic de cada planta, arbre, flor o bestiola, com també havia pensat.
Passa bon estiu, calorós o no. Una abraçada!
Quina bona pensada! Seguiré el nou bloc amb interès: no em canso mai de llegir Rodoreda.
ResponEliminaSalutacions cordials!
Vet aquí la raó del bloc nou: jo tampoc me'n canso, Núria! Gràcies.
ResponElimina"Las camelias crecían a un lado de la verja; al otro lado estaba la buganvilla. Las tenía dentro de cubas llenas de tierra de castaño y las cubas estaban enterradas y cubiertas por una capa de tierra muy fina. Camelias rojas y camelias blancas, camelias atigradas en rosa y blanco, clavadas sin tallo en las ramas, como muertas..." ("La calle de las camelias").
ResponEliminaMe he asomado ya al nuevo blog sobre Rodoreda.
¡Felicidades!
Saludos
Gracias por la preciosa cita, José Julio! Está pendiente de publicación. De momento ya habrás visto esta otra http://blocmercerodoreda.blogspot.com/2011/06/camelies.html
ResponEliminaUn abrazo
Ja m'he posat al dia del nou i encertadíssim blog, Mariàngela. Quan he llegit "el gerani cadleia" he recordat inevitablement a Proust. Per qui no l'hagi llegit, la cadleia és la flor que adorna el pit d'Odette la primera nit que comparteix amb Swann. A partir d'aquell dia proposar una trobada íntima, per ells, serà "fer cadleia".
ResponEliminaUn petó!
Quanta, quanta Rodoreda! Grandíssima lectora, extraordinària escriptora. Gràcies per la connexió, Glòria. Una abraçada.
ResponEliminaFelicitats pel nou blog, Mariàngela! Una altra afició comuna, les flors. Hi pararé molta més atenció al llegir Rodoreda.
ResponEliminaUna abraçada.
Les aniràs trobant al bloc, Lluís. Rodoreda és plena de flors i plantes i arbres!
ResponElimina