Ara hi és, ara no hi és. Ara només l’ombra, ara només la ciques. Hi ha una frase de l’escriptor llatí Publili Sirus, que ja s’ha convertit en proverbi, que diu així: etiam capillus unus habet umbram suam. O com diuen en francès: il n’y a si petit buisson qui n’ait son ombre. És a dir, un cabell té la seva ombra, un arbust per petit que sigui té la seva ombra. Que figuradament ve a significar que qualsevol es pot enrabiar, encara que sigui d’allò més tranquil. Es necessita la claror per poder tenir ombra. Ara sí, ara no. De la claror a l’ombra en un instant, quan el sol juga a l’acuit i amagar.
Vaig fer les fotografies el dia de Sant Joan.
Entrades
M'ha agradat la frase de Publili Sirus, senzilla i encertada.
ResponEliminaSegueixo pensant que hauries de penjar els teus dibuixos!
Fins aviat i abraçades.
Jung parlava de l'ombra també d'aquell rebost de l'inconscient que poc posem a la llum per entendre'l. Coneixer-nos, doncs, seria anar fent llum a les nostres ombres.
ResponEliminaM'agrada el pensament de que qualsevol cosa, per petita que sigui, té la seva ombra. La formiga té ombra i en té la més alta de les torres que els homes han alçat.
ResponEliminaMolt maques les fotografies.
Un petó, Mariàngela!
Elara, fa anys que no pinto ni dibuixo. Però amb els teus comentaris em despertes el cuc!
ResponEliminaI amb la llum tornem a crear més ombres, Teresa!
No hi ha res no digne de consideració, una altra lectura de la frase. Vet aquí que una frase serà bona si admet múltiples lectures, oi, Glòria?
Moltes gràcies, amigues. Petons!
Que entretinguda entrada, entre ombra i llum i ombra i...
ResponElimina"De la llum vindrà la llum... i lluirà."
Hergé. Les aventures de Tintin. El secret de l'unicorn.
El darrer Tintin que ha llegit en Carles, el meu fill petit, i que jo havia llegit a la seva edat, quedant-me a la memòria aquesta frase "lluminosa".
Així que sou tintinòfils, Ignasi? Fa anys, vam anar al château de Cheverny que va inspirar a Hergé el château del capità Haddock. Bon cap de setmana!
ResponEliminaVaig llegir no sé on (ai, aquest cap meu!) una definició de què era un adagi, i em va semblar genial, com genial em sembla aquesta cita llatina que avui ens portes i que no coneixia.
ResponEliminaLa definició aquella (més o menys, eh?, perquè ja et dic jo que aquest cap meu...) venia a dir que "un adagi era la invenció d'una sola persona però que definia la saviesa de tot un poble". Oi que no està gens malament?
M'agrada molt la definició, Assur!
ResponElimina